FOTOS CAMÍ DE SANTIAGO 17 agost 2011

Hem partit de l'aeroport de Palma en direcció a Bilbao. No semblàvem espanyols, l'avió va sortir en punt, va arribar a Bilbao a l'hora que tocava, vàrem baixar de l'avió i ja ens esperava el taxista que teníem contractat. Ni els suïssos són capaços de fer el que vàrem fer nosaltres.

Mirau si estam avançats que tenim els millors scanners de tot europa. Els nostres aeroports estan preparats per detectar fins i tot una pedra, de les que duiem per deixar a la Creu de Fierro. El guarda de seguretat va anar demanant les pedres a cada un. Eren d'una mida discreta les mirava i les anava tornant. Però quan va agafar la pedra que duia en Toni Ferrer, era d'aqueixes que són tan grans com una mà i la va començà a sospesar i ens va informar que aquella pedra no podria passar, quan li varem dir el motiu de dur aquella pedra... ens va dir que si la volíem dur a Santiago, l'hauríem d'embarcar. Supòs que va veure la cara que li varem posar. Allò si que hagués estat una situació surrealista. Arribar al mostrador i dir que volíem embarcar una pedra... això ens va fer veure que realment ens trobàvem a Espanya, no em digueu que aquest senyor ( li volíem fer una foto i ens va dir que estava prohibit, també estaria bé confirmar-ho si es veritat que no es poden fer) no es mereix un lloc destacat en el món dels “segurates”.

Una vegada arribats a l'albergue vàrem tenir la bona idea de dinar i, si tenim en compte l'hora i la gana que teníem, el trobàrem...bonissím. Amb la panxa plena, ens posarem a muntar les bicicletes i era tan entretengut que ens hi passarem unes horetes, i ens agradava tant que muntàvem i desmuntàvem les rodes, els pedals, manillars. I per acabar-ho d'adobar varem fer dos parxes, només inflant les rodes. És que són bons, però bons. Una vegada les vàrem tenir a punt partírem cap a Roncesvalles per tal d'avançar feina de cara a demà dijous.